Especialitat clínica
El Neurofeedback es fonamenta en les tècniques de biofeedback però enfocat a que les persones aprenguin a regular el seu funcionament cortical per optimitzar el seu rendiment i focalitzar l’atenció d’una forma més eficaç.
Les tècniques de Neurobiofeedback són tècniques novedoses i científicament aprovades molt beneficioses persones amb TDAH, epilèpsia parcial, quadres d’estrès i angoixa, insomni, bruxisme, migranya i dolor crònic.
En las sessions d’entrenament el neuroterapeuta col·loca una sèrie de sensors a nivell cortical mitjançant els quals visualitza l’estat intern de la persona. A partir d’animacions òptiques en una pantalla d’ordinador, la persona entrena seguint les indicacions del terapeuta segons els objectius que hagin pactat amb el pacient.
Amb aquest entrenament es generen experiències d’autoeficàcia i interocepció que ajuden a tenir un millor control de la pròpia conducta i una regulació emocional més eficient en la vida real del pacient.
Aleshores es busquen vies per tal que aquestes millores es puguin transferir a la vida real. En el cas del tractament del TDAH es col·loquen els sensors a nivell corticals i l’entrenament en atenció es fa emprant jocs atractius per tal de motivar l’infant i així millorar la seva capacitat d’atenció. Després es farà la tranferència a situacions com la de fer els deures escolars.
Pot entrenar-se el cervell?
El cervell humà està dissenyat per a estar constantment en relació amb les nostres sensacions internes i amb el món que ens envolta, ajustant-nos de manera fluida als canvis que es van produint. Aquesta capacitat d’adaptació als canvis, així com de regenerar-se, al llarg de tota la vida, és el que es coneix com a plasticitat cerebral o neuroplasticitat. En altres paraules, el cervell és considerat un òrgan sensible a l’aprenentatge. Per això, té sentit parlar d’entrenament o gimnàstica cerebral i, a més, a qualsevol edat.
En què consisteix el neurofeedback?
El neurofeedback, com a tractament que parteix de les neuroterapies, actua de manera directa sobre la funció cerebral. Consisteix en un registre de l’activitat elèctrica cerebral, en una zona específica del cervell. En altres paraules, és un electroencefalograma (EEG) en temps real. El senyal EEG és analitzada digitalment per a obtenir dades sobre la funció cerebral entre diferents àrees, les connexions entre elles i el funcionament general del cervell. Els aparells de neurofeedback permeten, sobre la base del processament d’aquests senyals elèctrics, dissenyar programes d’entrenament o tractament personalitzats per a cada individu, reforçant determinats tipus d’activitat neuronal i inhibint uns altres. Amb això es busca equilibrar les ones cerebrals, portant al cervell a un estat més funcional o òptim i incrementant el benestar general de la persona.
Com s’entrena?
És senzill. La persona ha d’estar asseguda còmodament i mirar durant més o menys mitja hora la pantalla (els temps d’entrenament van augmentant a les sessions), en la qual es veuen imatges en moviment o s’escolten sons. Aquestes imatges o sons reforcen determinats ritmes cerebrals, en localitzacions específiques. D’altra banda, també potencien canvis en determinades funcions orgàniques (respiració, freqüència cardíaca, tensió arterial, etc.).
El pacient no ha de fer res. De fet, com menys s’esforci millor sol funcionar el tractament. Ha de tractar de no moure’s massa, estar enfocat en el present i parant esment a la pantalla, sense atabalar-se pel resultat.
D’altra banda, resulta important assenyalar que un cervell que està en tensió no és capaç d’aprendre i d’emmagatzemar informació de manera adequada. El Neurofeedback és un procés d’aprenentatge d’autoregulació de les ones cerebrals. Una respiració pausada pot ajudar en aquest procés, ja que relaxa el cos i la ment, situa a la persona en l’aquí i l’ara, generant un estat òptim per a l’aprenentatge. No obstant això, no és necessari un treball en relaxació perquè l’entrenament funcioni.
Què podem aconseguir?
El neurofeedback treballa sobre la base d’un paradigma psicosomàtic. Això vol dir que ment i cos estan interconnectats i, per tant, el treball sobre una àrea tindrà repercussions sobre les altres. Per exemple, un entrenament en neurofeedback, pot millorar no sols condicions psicològiques i neuropsicològiques, sinó també problemes orgànics com les migranyes, l’epilèpsia, molèsties digestives o la fibromiàlgia. Persones sanes també recorren a aquests tractaments per a millorar el seu benestar general, afrontar millor l’estrès o ser més eficaços en esports, activitats artístiques, acadèmiques (bé sigui en nens, adolescents o adults) o laborals.
S’ha obtingut evidència empírica amb neurofeedback per a trastorns com: TDAH, addiccions, dany cerebral, TEPT, ansietat i depressió, TEA, fibromiàlgia, TOC, alt rendiment esportiu, entre altres.
L’efecte de l’entrenament sobre el cervell sol anar més enllà del problema concret que tracta de millorar-se. Altres símptomes com a contractures, problemes d’impulsivitat, dificultats de sociabilitat, solen millorar.
En nens amb TDAH, s’observen millores en l’atenció, així com en la capacitat d’entendre als iguals i de relacionar-se socialment.
Són iguals tots els entrenaments de neurofeedback?
Assistim en aquests últims anys a una proliferació d’aparells per a ús domèstic basats en ones cerebrals. Aquests sistemes duen a terme un registre molt general i poc precís de l’activitat cerebral i els seus efectes són poc consistents.
Encara que captar determinades freqüències d’ona és relativament fàcil, discriminar aquesta activitat i programar un entrenament específic per a l’estat del pacient és molt més complex i requereix una valoració especialitzada.
El que pot ser adequat per a un pacient, pot ser perjudicial per a un altre. Per exemple, molts aparells es basen en la idea simplista que les ones alfa produeixen relaxació, però estimular la producció d’ones alfa en algunes persones pot portar a un empitjorament dels símptomes, per exemple; canvis en el patró o cicle del somni, dificultat per a parar esment, sensació d’esgotament físic i/o mental, somnolència, etc. Altres sistemes que es venen com neurofeedback estan basats en determinades “energies” que no han demostrat poder ser mesurables ni entrenables. Encara que, els termes que usen aquests sistemes per a descriure el seu funcionament poden semblar-se, són radicalment diferents.
A més, és fonamental que l’entrenament es dugui a terme amb aparells validats científicament i per personal qualificat. El cervell és el nostre òrgan més delicat i influir sobre ell requereix les degudes garanties.
En nens amb TDAH, s’observen millores en l’atenció, així com en la capacitat d’entendre als iguals i de relacionar-se socialment.
Un tractament que ha de ser personalitzat
Abans d’iniciar un tractament amb Neurofeedback s’avaluaran diferents aspectes per a poder definir el protocol d’entrenament més adequat:
-Un clínic farà una entrevista per a comprendre i definir adequadament el problema o motiu de consulta.
-S’avaluarà al pacient, quan sigui necessari, amb instruments psicomètrics que permetin tenir una àmplia visió del problema motiu de consulta.
-Es realitzarà un Mini Q (mesurament de diferents punts clau del cervell) per a conèixer com és el funcionament actual.
Amb aquesta informació es dissenyarà el tractament més adequat.
Quant temps pot portar un tractament d’aquest tipus?
Entrenar un múscul, adquirir flexibilitat, millorar una habilitat, aprendre a tocar un instrument o a parlar un idioma, són aprenentatges que necessiten pràctica i constància.
El Neurofeedback és una tècnica d’aprenentatge de regulació cerebral que, si bé és potent, requereix de constància, regularitat i un nombre determinat de sessions, que pot variar entre 30, 40 o més (depenent dels símptomes que presenti la persona, de la severitat dels mateixos i de la flexibilitat cerebral de cada individu o el que és igual, la velocitat de resposta i adaptació, de cada cervell a la teràpia), perquè una funció es modifiqui i perquè l’efecte o aprenentatge es consolidi. Si bé aquest número és variable segons el trastorn, s’han evidenciat i registrat millores, en general, entorn de 25 sessions els problemes d’ansietat, migranyes i insomni, 50 els casos de TADH o TOC i 80 els d’autisme, Asperger i Trastorn Generalitzat del Desenvolupament, per posar alguns exemples. No obstant això, cada cervell és diferent i, per tant, el nombre de sessions pot fluctuar.
D’altra banda, en els casos d’alt rendiment (esportiu, acadèmic i executiu) dependrà de la flexibilitat cerebral, així com de l’objectiu esperat, d’acord amb l’evolució percebuda tant subjectiva com objectivament i a través del feedback amb la neuroterapeuta.
Pel que fa a l’atenció als adults, estem especialitzats en psicopatologia com l’ansietat, la depressió, les fòbies i els quadres d’estrès, entre d’altres, especialment, el tractament de les conseqüències del trauma psicològic.