Ser jo amb tu – El món de la parella -1-

Un dia, et descobreixes amb el cor en un puny, l’estómac fet un nus i una pena en el pit que es va també apoderant de la teva gola, a poc a poc, com si tingués una pilota oprimint-la i que necessités explotar. Ara, el menjar, els amics, les aficions i la resta de coses deixen de tenir valor i recordes que també vas deixar de donar-li valor a tot un temps enrere, però el sentiment era oposat, estaves enamorat/a, obsessionat/a, il·lusionat/a. Ara, tot ha acabat i la solitud et recorda que el que va passar va ser real i ja no és.

I és que l’Institut Nacional d’Estadística (INE), apunta que la taxa de nul·litats, separacions i divorcis, durant l’any 2012 va ser de 110.764. (solament les dades registrades).

Mantenir una vida de parella satisfactòria no depèn de l’atzar. Però què passa en aquest món de dos perquè a vegades es mantingui, en el millor dels casos pel que anomenem AMOR i unes altres, s’acabi d’una manera més o menys dramàtica o injusta, i gairebé sempre, amb una mica d’ODI a suportar?.

L’enamorament no és amor

Ho anomenen popularment “La química de l’amor”, i els experts no ho corregeixen perquè tan química és la raó per la qual ens sentim atrets per algú, com poc atzarosa. I és que precisament li devem la bogeria de l’enamorament a una mena d’amfetamina que el nostre cos produeix, la feniletilamina (FEA). Quan aquesta substància inunda el nostre cervell, aquest segrega neurotransmisors, la dopamina (implicat en els mecanismes de reforç del cervell, que ens fa capaços de sentir desig i repetir allò que ens dóna plaer), la norepinefrina i l’oxitocina (que entre moltes altres funcions són missatgers químics del desig sexual).

Quan això succeeix, s’esperen llargs mesos de trastorn mental assegurat, en el qual desenvolupem autèntiques obsessions, paranoies i fins i tot estats bipolars, desitgem estar amb l’altre i tenim totalment inhibit el judici sobre ell, no podem deixar de pensar en aquesta persona i una energia incombustible ens manté actius com si el cansament no existís.

“No existeix escapatòria contra el sentit natural de l’atracció”

A.C. Swinburne

No obstant això, la síntesi de FEA, no pot mantenir-se eternament o moriríem extenuats. Així que d’entre un a dos anys i mig aquest estat anirà desapareixent, tornarà el judici sobre l’altre, la revaloració de les nostres aficions, amics i familiars i el tornar a connectar amb els nostres interessos sans més individualistes.

Sovint succeeix que aparentment un dels dos membres sembla oblidar a l’altre o estar fallant constantment, i és així, perquè cada membre de la parella ha de continuar desenvolupant el seu camí individual alhora que el de parella. Si això no s’ha donat, els problemes de comunicació empitjoren i la parella se separa o comença a comportar-se d’una manera forçada, evitativa o sacrificant que acaba per generar malestar en tots dos membres.

Si per contra, l’explosió de passió i bogeria de l’enamorament no ha interferit a evidenciar la complicitat dels amants, i mantenir els seus interessos individuals, , entrem en una nova fase química; la de les endorfines, una fase d’inclinació, seguretat i confiança, l’amor que comporta l’estima, la complicitat, i la construcció d’una vida compartida.

“L’Amor no és mirar-se l’un a l’altre, sinó mirar els dos en la mateixa direcció”

Antoine de Saint-Exupéry

Les següents setmanes publicarem els problemes de parella i l’amor que perdura.