Roger Keyes

Hokusai diu
“Mira amb deteniment”.

Ell diu: “Para esment, adona’t”.
Ell diu: “Continua mirant, tingues curiositat”.
Ell diu: “El mirar no té fi”.

Ell diu: “Tingues l’esperança d’arribar a vell”.
Diu: “Continua canviant,
així entens millor qui ets realment”.
Ell diu: “Queda’t encallat, accepta-ho, repeteix-te
sempre que sigui una cosa interessant”.

Ell diu: “Continua fent el que t’agrada”.

Diu: “Continua resant”.
Diu que cadascun de nosaltres és un nen,
cadascun de nosaltres és un ancià,
cadascun de nosaltres té un cos.
Diu que tots tenim por.
Diu que cadascun ha de trobar la manera de viure amb la por.

Ell afirma que tot està viu;
pedres, edificis, persones, peixos, muntanyes, arbres.
La fusta està viva.

L’aigua està viva.
Tot té vida pròpia.
Tot viu en el nostre interior.
Ell diu: “Viu el món en el teu interior”.

Ell diu: “No importa si dibuixes o escrius llibres.
No importa si talles fusta o pesques.
No importa si estàs assegut a casa
i observes les formigues del porxo o les ombres dels arbres
i les herbes del teu jardí.
El que importa és que t’importi.

Importa que ho sentis.

Importa que t’adonis.

Importa que la vida flueixi a través de tu.
El gaudi de la vida vivint a través de tu.
L’alegria és la vida vivint a través de tu.
La satisfacció i la força
són la vida vivint a través de tu.
La pau és la vida vivint a través de tu.

Ell diu: “No tinguis por.

No tinguis por.

Mira, sent, deixa que la vida et prengui de la mà.
Deixa que la vida visqui a través de tu”.


Roger Keyes s’inspirà durant anos estudiant la pintura de l’artista japonès Katsushika Hokusai, conegut per ‘La gran onada de Kanagawa’.