Ser jo amb tu – Problemes de parella -2-
Els indicadors que existeix un problema patològic en la relació són la presència de malestar que pot generar símptomes en algun dels membres de la parella o en tots dos, i afecta de manera significativa al seu funcionament i evolució. Cada parella és un món i cada món de parella tindrà les seves pròpies dificultats i problemàtiques, però veiem alguns dels casos que sovint ens trobem en consulta i poden ser, o arribar a generar, problemes patològics.
1. Absència d’objectius comuns:
L’egoisme no consisteix a viure com ens sembla, sinó a exigir que els altres visquin com ens sembla a nosaltres. Oscar Wilde
Moltes parelles es mantenen malgrat que tots dos saben que la relació porta camins separats, és l’exemple de les parelles que viuen en diferents ciutats o fins i tot continents, parelles que no comparteixen la il·lusió de tenir fills, o on les pràctiques sexuals desitjades d’un dels membres mai podran ser compartides per l’altre. En aquestes relacions, el viure COM SI la parella estigués camí de canviar és un autoengany que al principi manté l’estabilitat però que sempre deriva en discussions, exigències, mentides, i a vegades, infidelitat.
Fritz Perls el metge, neuropsiquiatra i psicoanalista , ho expressava d’aquesta manera:
Jo sóc jo, tu ets tu. Jo no vaig venir a aquest món per a viure d’acord amb les teves expectatives. Tu no vas venir a aquest món per a viure d’acord amb les meves expectatives. Jo faig la meva vida, tu fas la teva. Si coincidim, serà meravellós. Si no, no hi ha res a fer.
Davant els senyals d’incompatibilitat ajudarà:
Fer a la parella coneixedora dels nostres interessos i evitar forçar-la a seguir-los, observar si els comparteix, els accepta o els rebutja.
En cas de rebuig, si no hi ha negociació possible, serà sa decidir si s’accepten les condicions de l’altre. Si s’accepten, és important responsabilitzar-se de la decisió presa i evitar recriminacions, si no s’accepten serà inevitable tenir el valor i el coratge de seguir endavant en honor als propis principis i objectius.
2. La gelosia
Al principi la gelosia és percebuda com un senyal d’amor, et vull i et desitjo tant que t’ho demostro fent-te part de la meva propietat, no obstant això, el missatge real és que no ets de confiança, no tens control per això et controlo o, no sóc suficient per a tu (es denigra a si mateix/a).
En aquests casos, la persona gelosa deixa de construir en si mateixa centrant tota la seva atenció en l’altre, així deixarà de parar esment a la seva imatge, projectes personals i posarà constantment a l’altre en la posició de mentider, de manera que si l’altre li diu, “jo mai t’enganyaria”, només li augmentarà la desconfiança, perquè ell/la pensarà “només ho dius per complaure’m”. Partint d’aquesta base, pot passar la profecia que s’autocumpleix, on el gelós pressionant constantment a la parella, començarà a generar que se li amaguin coses per no entrar en conflicte i començarà a deixar d’admirar a algú que ja no es mou pels seus objectius i es fixarà en persones que li semblin més atraients. Al final el gelós podrà dir : “Sabia que em deixaries o m’enganyaries” confirmant la seva profecia.
“Som artífexs de la realitat que construïm i després, gaudim o patim”.
La majoria de les vegades l’acusat comença no sols a amagar coses sinó a justificar-se constantment per allò que no és real. Així doncs només afegeix més llenya al foc avivant la gelosia.
No obstant això, com ho podria fer? És important acompanyar-se d’un bon assessorament si no se sap com actuar, el missatge no sols serà important, també la forma com es comuniqui, aquesta no pot ser agressiva ni intimidant, però ha d’aconseguir informar la persona gelosa que com més l’acusa de perdre el control més l’empeny a fixar-se en altres persones, que com més desconfia d’ell, més l’empeny a no ser sincer, i que això acabarà per trencar la relació inevitablement. Així s’evitarà que la parella hagi d’estar justificant-se constantment, i ajudarà la persona gelosa a responsabilitzar-se del seu problema i plantejar-se posar-li solució, de manera que la parella aconsegueixi mantenir-se i evolucionar.
3. Els problemes de comunicació
Amb la disminució de la FEA apareixen les primeres discrepàncies, algunes coses abans enteses com a excentricitats o peculiaritats comencen a ser veritablement molestes i la parella, en comunicar-les ,pot començar a assaonar la relació amb ingredients comunicatius que l’empitjoraran. Segons Nardone (2007) Vuit dels imprescindibles per a empitjorar i destruir una vida de parella són:
Puntualitzar: Només hi ha una cosa més molesta que ens corregeixin i diguin el com hem de fer correctament les coses, l’adonar-nos que l’altre té raó. Habitualment, la manera en el qual la parella es comunica ens irrita i ens empeny a transgredir la seva opinió, encara que la veiem del tot encertada.
“Ordinàriament, un es convenç millor per les raons que troba per si mateix que per aquelles que procedeixen de l’esperit dels altres.” Blaise Pascal
Recriminar: Puntualitzar culpes, deslliga en l’altre una reacció emocional de rebuig i ràbia, que anul·la la culpa i provoca el desig d’escapar o atacar. Així, cada vegada que recriminem hem de recordar que les nostres raons no seran ateses sinó més aviat, rebutjades, creant un distanciament amb la parella. Deia Emile Ciorán:
“Les nostres rancúnies deriven del fet que romanent per sota de nosaltres mateixos, no hem estat capaços d’aconseguir la meta. Això mai li ho perdonem als altres.”
Tirar en cara: Habitualment quan tirem en cara ens col·loquem en una posició de víctima i, per tant, provoquem que la parella es converteixi en el nostre botxí. Segons Maturana: “No són els tirans els que creen als oprimits, sinó a l’inrevés.” Així el culpabilitzat es veurà empès a rebutjar o atacar a l’altre i el comportament que volíem canviar tirant-ho en cara, no sols no canvia sinó que pot empitjorar.
Sermonejar: Ho sabem, odiem que ens sermonegin, no obstant això ho fem, i en proposar-li a la nostra parella allò que és just o injust a nivell moral per a posteriorment criticar el comportament aliè, només aconseguim provocar-li el desig, fins i tot no tenint-lo prèviament, de transgredir les regles morals i fonamentals del nostre sermó. Afirmava Voltaire:
“És propi de les censures acreditar les opinions que aquestes ataquen”.
T’ho vaig dir: Si hi ha expressions que provocarien irritació intensa en la parella, la mare de totes elles és la que ens diuen quan estem ja bastant enfadats amb nosaltres mateixos per algun error comès. Ja sabem del nostre error, però el fet que ens ho recordin, no sols no ens ajuda sinó que ens fa enfurir encara més contra nosaltres mateixos i contra la nostra parella. Així, val la pena tenir present que quan diem “t’ho vaig dir”, no sols no es valorarà en absolut la nostra observació precedent, sinó que ens transformarem en el parallamps de la ràbia de la nostra parella, permetent-li així, descarregar tot l’enuig que tenia contra si pel seu error, sobre nosaltres.
Ho faig només per tu: Reclamar a l’altre el que fem per ell, el col·loca en una posició emocional ambivalent, d’una banda pensa que hauria d’agrair-nos-ho per la nostra “generositat”, però per l’altre se senti furiós per estar en deute davant un sacrifici que la parella ha fet sense que hagués estat demandat ni desitjat. Si realment volem fer una cosa generosa i noble per la parella, això no ha de notar-se, de manera que al final la nostra parella pugui fins i tot estar doblement agraïda, d’una banda pel favor i per l’altra, per no haver-l’hi reclamat.
Deixa, ja ho faig jo: En aparença sembla un acte de gentilesa, però qui la rep, en realitat el sent com un acte de desqualificació de les seves capacitats, aquesta és l’ajuda que no ajuda, com més ajudem a la parella d’aquesta manera, li enviem un missatge més profund que és: “deixa’m fer a mi perquè tu no n’ets capaç”.
Així trobem, com diria Oscar Wilde “Amb les millors intencions, s’obtenen, la majoria de les vegades, els pitjors efectes.”
Reprovar: Aquesta recepta, en la qual en una primera part es felicita l’altre però que en una segona part s’afirma, que no obstant això, podria haver-se fet millor, té assegurats efectes catastròfics. Si trobéssim una persona capaç de superar o encaixar qualsevol de les anteriors fórmules segur que amb aquesta aconseguiríem fer-la entrar en crisi.
En el pròxim article (tercera part) mostrarem altres problemes típics de parella com els problemes sexuals i la infidelitat i quin és l’amor que perdura.
