Ser jo amb tu – Problemes de parella -3-

Hem vist en anteriors articles alguns dels problemes típics de parella. En aquest parlarem de dos qüestions més que tenen a veure amb la sexualitat i abordarem com seria l’amor que perdura entre les parelles.

4. Els problemes sexuals
Tan imprescindible com l’aliment o el respirar és el camp de la sexualitat per al manteniment de la vida. Walter Riso, expert en relacions de parella, destaca que “l’enamorament és un estat d’atracció i passió relacionat amb la nostra necessitat biològica de procreació”. I és per això que el desig inicial no es mantindrà biològicament, però tal com l’expressa Bennedetti:

“Com a aventura i enigma la carícia comença abans de convertir-se en carícia, és clar que el millor no és la carícia en si mateixa, sinó la seva continuació. Som més que biologia.”

Tot depèn de la manera en què combinem amor i sexe.

Si bé els problemes sexuals no acostumen a ser el motiu principal de demanda terapèutica, coneixem el fet que quan la parella està enfrontant-se a situacions difícils, el primer que empitjora és la comunicació i la sexualitat. En la majoria de situacions ens trobem amb dues tipologies molt comunes:

En un dels casos, quan falta el desig, la persona intenta de totes les maneres possibles anar a la cerca de les sensacions plaents oblidades, en aquest cas ens trobem en una tipologia de problemes en els quals la ment, amb l’intent de controlar sensacions que haurien de ser fisiològicament espontànies, va en contra de la naturalesa i paradoxalment quan la persona més s’esforça a sentir plaer, més ho bloqueja.

Una evolució d’aquesta problemàtica ens portaria al segon dels casos, quan la parella després d’evidenciar la falta de desig s’ha resignat i mantenen una relació on la sexualitat està pràcticament o totalment inhibida, en aquests casos durant un temps un ha perseguit a l’altre per a mantenir viva la flama, gairebé sempre sentint-se rebutjat/a fins a l’esgotament, mentre l’altre sentint-se assetjat s’ha anat tancant i allunyant més i més.
Com hem dit no sols som biologia i podem fer molt en aquesta aventura de la sexualitat i l’amor, que solament serà inassolible en els casos on el desig entre la parella mai hagi existit, això sí, com hem dit cada parella és un món, i existeixen molts mites i alguns errors en els que el sexe s’ha sobrevalorat donant a entendre que la felicitat de la parella depèn totalment del sexe. En aquests casos l’ajuda professional serà adequada.

5. Infidelitat
Ateses les problemàtiques de les quals hem parlat, qualsevol d’elles pot haver estat motiu perquè es doni una infidelitat, però la qüestió és: Pot sobreviure la parella a la infidelitat?

“La millor manera de prevenir la infidelitat és conèixer la seva dinàmica, desprendre’s dels mites que l’envolten i entendre les causes que l’activen sense oblidar les seves conseqüències. La fidelitat és un acte de la voluntat, no del cor.” Walter Riso

En la majoria dels casos, la parella es troba en una situació semblant a la del següent dilema:

Dos presoners incomunicats en cel·les individuals han comès dos crims, un lleu i un altre greu. Existeixen proves perquè els condemnin pel lleu, però no pel greu, tret que algun confessi haver-ho comès. El fiscal visita a un dels presoners i li diu: “Tinc una bona i una mala notícia. La bona és que si cap de vostès confessa el seu crim greu, només podrem condemnar-los a 6 mesos pel seu crim lleu, però si vostè confessa, jo convenceré al jurat que és vostè un home penedit i que el pervers és el seu company, de manera que vostè estaria a la presó només 1 any i ell 10. La mala notícia és que li faré la mateixa oferta al seu company”. “I què passaria si tots dos confesséssim?”, pregunta el presoner. “Llavors no tindré raó per a beneficiar a cap de vostès, deixaré que la justícia faci el seu camí i, com el crim és greu, estimo que els condemnaran almenys a 8 anys”. Els presos es troben davant aquest dilema: Si confesso puc quedar lliure, però si l’altre també ho fa perdo. Es pot veure que el millor per a tots dos és que cap confessi i compleixin una pena de 6 mesos solament, tanmateix, perquè això succeeixi, tots dos presos no sols han de confiar en l’altre, sinó també confiar que l’altre confia en ells.

Si tots dos membres poden confiar, no sols en l’altre si no en la confiança que l’altre té en ells, treballar els aspectes que determinen les relacions de parella satisfactòries, permetrà que la parella pugui superar la infidelitat i continuar avançant junts. La infidelitat no sempre és la mostra de la falta d’amor, en la majoria dels casos, és una alarma, un episodi que fa esclatar tot allò disfuncional que ha anat succeint fins que s’ha produït. Sovint, ens trobem que pot ser el punt en el qual es toca fons i és quan la parella pot ressorgir, perquè és quan l’infidel en acte o en potència, permetent-se la infidelitat es troba de cara amb el problema de parella i pot decidir si solucionar-ho o deixar definitivament la relació. Així mateix, la majoria de les vegades la decisió es pren en el moment de permetre’s la temptació, i la infidelitat pot no arribar a donar-se mai. Diferent és la infidelitat crònica (mantinguda al llarg del temps), en aquests casos la parella sol ser coneixedora de la infidelitat, però ho accepta per necessitats que ens portarien a una altra mena de problemes.

EL AMOR QUE PERDURA
I quina seria la fórmula que descriuria la relació de parella ideal, l’amor de pel·lícula, el “junts per sempre” sense sentir el lligam?

Els experts se centren en diversos components que precisa una relació per a mantenir-se sana i en evolució. Sternberg (1986) planteja la seva “teoria del triangle de l’amor”, on el manteniment de la passió, la intimitat i el compromís resulten els elements bàsics d’èxit en l’amor de parella.

En una teoria més actual, Nardone (2011) parla de l’Amor Savi, com aquell que aconsegueix perdurar en el temps d’una manera satisfactòria i que requereix en primer lloc del manteniment de la seducció i el festeig, tal com fan els animals monògams, en segon lloc, la complicitat, aquesta és fàcil detectar-la per les mirades que es donen entre ells; si entre un grup de gent, un d’ells s’equivoqués, la parella es posaria de la seva banda fent-li veure l’error després en la intimitat, si un es troba davant dificultats, la parella es posa al seu costat, sense substituir-lo, només mostrant-li la seva presència i suport. La tercera és l’exclusivitat, la qual cosa passa entre dues persones és únic i irrepetible. L’amor savi no pot acceptar l’engany i és així com la parella ha de sentir que la persona que té al costat no pot ser substituïda per qualsevol altra.

Aquests tres components no succeeixen de manera natural i espontània, sinó que precisen de ser coneguts, acceptats i construïts per totes dues parts de la parella perquè comportin el manteniment i durabilitat de l’amor.

És com la imatge d’uns funambulistes que caminant individualment pel seu propi filferro, van en paral·lel i comparteixen la mateixa barra d’equilibri que han de manejar junts per a no desequilibrar-se. Imatge que descriu la responsabilitat de tots dos membres, si un s’endureix, l’altre s’estova, si un ensopega, l’altre el sosté, quan un es desequilibra l’altre ho compensa i es tornen a equilibrar, així és com poden anar afrontant les dificultats que comporten els canvis d’etapa, l’arribada dels fills, les malalties o situacions traumàtiques, les diferències en els èxits professionals i un llarg etcètera  de situacions que esdevenen al llarg de la vida en parella.

Estareu junts. Però deixeu que creixin espais en la vostra proximitat. I deixeu que els vents del cel dansin entre vosaltres. Estimeu-vos amb devoció, però no feu de l’amor un lligam. Feu de l’amor una mar mòbil entre les ribes de les vostres ànimes. (…) Doneu el vostre cor, però no perquè el vostre company s’ensenyoreixi d’ell. (…) I romangueu junts, encara que no massa junts. Perquè els pilars sostenen el temple però estan separats. El roure no creix a l’ombra del xiprer; i el xiprer no creix a l’ombra del roure. Khalil Gibran

Photo by Oleh Slobodeniuk