Guia per a pares: Com prevenir traumes en els fills – 1

complicitat pares i fills

La separació i/o el divorci causen un impacte emocional difícil de gestionar. No sols implica canvis importants en la convivència sinó que determinen una crisi important i un canvi radical en la vida dels fills i dels pares.

En una separació, la família ha d’assimilar molts canvis: en les relacions socials, canvis a nivell econòmic, en el tracte dels pares amb els fills, canvis en la presa de decisions i en l’assumpció de responsabilitats, etc.

Un divorci i la conseqüent dissolució de la família implica un dol, és a dir, una pèrdua per a tots els integrants de la família. Per això, és convenient que els pares realitzin una reflexió postseparació sobre el que pot significar aquesta pèrdua per a cadascun dels seus membres.

La repercussió psicològica del divorci en els fills depèn principalment de la manera d’enfocar-lo per part dels pares, també dels avis i de la resta de persones de l’entorn familiar.

Els efectes més traumàtics i duradors es vinculen a la mala resolució del divorci entre tots dos cònjuges i a la utilització dels nens en la contesa que lliura la parella, ja sigui com a aliats, testimonis o jutges i al clima de violència durant el matrimoni. Un bon enfocament per part dels pares pot evitar que apareguin problemes psicològics en tots els membres. El que no puguin resoldre o entendre els pares és el que els fills acabaran convertint en símptoma.

Quan la crisi del divorci es resol adequadament, la separació pot beneficiar als nens i encara més, millorar la relació d’aquests amb els pares, que un cop superada satisfactòriament la turbulència emocional del divorci modifiquen la seva disponibilitat i relació amb els nens.

EL MATRIMONI ÉS REVERSIBLE, RENUNCIABLE O DISSOLUBLE, LA MATERNITAT I LA PATERNITAT, PER CONTRA SÓN SEMPRE IRREVERSIBLES, IRRENUNCIABLES I INDISSOLUBLES.

ACABEN LES PARELLES PERÒ NO LES FAMÍLIES