La Hipnosi és una tècnica molt antiga; s’utilitza des del segle XIX i durant moltes èpoques s’ha associat a corrents magnètics, esoterisme o ha estat emprada en espectacles per a l’entreteniment del públic. Aquests fets han provocat que tingui una fama dubtosa pel que fa a la seva utilitat i, sobretot, que s’hagin creat tota una sèrie de mites i concepcions errònies.
Potser les falses creences més esteses són la idea que la persona perd la capacitat de control de la situació o que es poden fer actes durant l’estat hipnòtic que no es realitzarien en vigília. Totes aquestes creences són falses. Tota hipnosi és autohipnosi. Si no hi ha consentiment i la persona no accedeix a seguir les induccions proposades per l’hipnoterapeuta, no s’arriba a l’estat hipnòtic que servirà per a treballar el problema que l’ha portat a la consulta. Qualsevol inducció hipnòtica que vagi contra els valors de la persona farà que aquesta, o no entri en aquest estat o que si ja hi és, en surti. És bàsic en aquesta tècnica, com en tota psicoteràpia, el vincle que es crea entre el terapeuta i el pacient.
La hipnosi és essencialment un estat psicofisiològic d’atenció focalitzada amb una disminució de la consciència perifèrica. La capacitat per aquests estats varia en funció de les persones i és relativament estable a través del cicle de la vida adulta.
L’estat alterat de consciència característic de la hipnosi pot vèncer resistències conscients i inconscients i facilita la consecució de l’objectiu terapèutic.
Pel que fa a l’atenció a adults, estem especialitzats en psicopatologia com l’ansietat, la depressió, les fòbies i els quadres d’estrès, entre d’altres, especialment, el tractament de les conseqüències del trauma psicològic.
