Hipnosi Clínica

La hipnosi és una tècnica molt antiga; s’utilitza des del s. XIX i durant moltes èpoques s’ha associat a corrents magnètics, esoterisme o ha estat emprada en espectacles per l’entreteniment del públic. Aquests fets han provocat que tingui, per una banda, una fama dubtosa quant a la seva utilitat i, sobretot, s’han anat creant tota una sèrie de mites i concepcions errònies sobre aquesta tècnica.

Potser les falses creences més esteses són la idea que la persona perd la capacitat de control de la situació o que es poden fer actes durant l’estat hipnòtic que no es realitzarien en vigília. Totes aquestes creences són falses. Tota hipnosi és autohipnosi. Si no hi ha consentiment per part del client i no accedeix a seguir les induccions proposades per l’hipnoterapeuta, no s’arriba a l’estat hipnòtic que servirà per a treballar el problema que ha portat a la persona a la consulta. Qualsevol inducció hipnòtica que vagi contra els valors de la persona farà que aquesta, o no entri en aquest estat o que si hi és, en surti. És bàsic en aquesta tècnica, com en tota psicoteràpia, el vincle que es crea entre el terapeuta i el client.

La hipnosi és essencialment un estat psicofisiològic d'atenció focalitzada amb una disminució de la consciència perifèrica. La capacitat per aquests estats varia en funció de les persones i és relativament estable a través del cicle de la vida adulta.

L’estat alterat de consciència característic de la hipnosi pot vèncer resistències conscients i inconscients que tenia el client, i facilita la consecució de l’objectiu terapèutic.

La hipnosi en si mateixa no serveix de res, potser per a fer-nos sentir més descansats i poca cosa més. Per tant, en la hipnosi clínica es busca l’estat d’atenció selectiva focalitzada per a llavors treballar, en aquest estat, el problema del pacient (millora de l’autoestima i reforçament dels recursos personals, control del dolor, dessensibilització de memòries traumàtiques).

 

Go to top