EMDR

Es tracta d’una tècnica força nova basada en com funciona el cervell a l’hora de metabolitzar situacions traumàtiques. El protocol clínic d’intervenció és força curiós, ja que tal i com el nom de la tècnica indica, E (eye) M (movement) D (desenzititation) R (reprocessing) es tracta de provocar una dessensibilització d’un fet que causa una resposta traumàtica en el client i, per tant, li provoca psicopatologia, a través d’aconseguir una atenció dual.

És a dir, per una banda, es demana al client que pensi en una imatge de la situació problemàtica, en els pensaments normalment negatius que hi apareixen associats i, en les emocions bloquejades, aquestes apareixen en forma de sensacions somàtiques. Llavors es demana el client que pensi en aquests elements mentre se li apliquen els moviments bilaterals responsables d’activar el mecanisme neurològic que processa el material traumàtic per tal que la situació que s'està treballant es dessensibilitzi i així es  converteixi en un record superat. El tractament terapèutic amb la tècnica EMDR contínua amb la dessensibilització de les situacions traumàtiques de la vida del client  permeten l’eliminació de la psicopatologia que l’ha dut a la consulta.

Aquesta tècnica ha demostrat la seva eficàcia en diferents tipus de patologies com l'estrès postraumàtic, els tratorns d'ansietat, la depressió, entre altres. Es creu que l’EMDR funciona perquè activa el mateix mecanisme que funciona durant la fase REM del son (fase del cicle de son en què somiem i té el nom de REM, de l’anglès Rapid Eye Movement, moviments ràpids dels ulls).

És fonamental treballar les memòries traumàtiques inconscients perquè provoquen molta de la psicopatologia que atenem a la consulta.

El treball psicoterapèutic orientat a dessensibilitzar aquestes memòries ens ajuda a fer un treball a nivell molt profund amb resultats molt eficaços i, sovint, molt més ràpids.

Diversos estudis neurològics han mostrat proves que els somnis ajuden a consolidar els records i metabolitzar tota la informació dels esdeveniments del dia i les emocions respectives. Sembla que en alguns casos, patir un fet traumàtic provoca descàrregues adrenèrgiques a l’amígdala i aquests neurotransmissors causen canvis en la membrana de l’hipocamp, que interrompen el procés que té el cervell de processar un esdeveniment negatiu. L’amígdala i l’hipocamp formen part del que es coneix com a sistema límbic o cervell emocional. Aquesta part del nostre cervell, la compartim amb els mamífers i evolutivament va aparèixer per tal de garantir la supervivència. Les emocions són molt útils per a seleccionar què és allò que acabem recordant. Les situacions que van lligades a una càrrega emocional negativa poden ser molt necessàries de recordar per a evitar perills.

El neurocientífic Joseph LeDoux, de la Universitat de Nova York, ho explica de la següent manera en una entrevista que se li va fer sobre els resultats de les seves investigacions:

"Si usted es un animal que vive en el bosque y tiene que sobrevivir a los depredadores, debe recordar cómo son, qué sonidos hacen al aproximarse, dónde suelen estar, etcétera. Estos detalles son muy importantes si usted desea permanecer vivo. Si usted es afortunado en el primer encuentro y se las arregló para escapar, recordará cada detalle, de modo que no tendrá que aprenderlos de nuevo. El cerebro tiene un sistema muy efectivo para aprender en las situaciones peligrosas, lo que es muy bueno. Pero el aspecto negativo consiste en que a veces aprendemos cosas que no deseamos recordar implícitamente, como es el caso de ciertos traumas. En situaciones traumáticas la amígdala registra la situación, pero no lo hace el hipocampo. El hipocampo es muy sensible a los cambios hormonales producto del estrés. Esas hormonas alcanzan el hipocampo y le impiden memorizar de forma adecuada. De este modo tenemos muy pocos recuerdos acerca de lo ocurrido. Estas mismas hormonas alcanzan a la amígdala y le permiten memorizar todo en forma detallada. Enfrentados a la misma situación, se pone en juego una fuerte memoria inconsciente y una débil memoria consciente"

RECURSOS:

Si vols saber més sobre l'EMDR, pots consultar els següents enllaços:
www.emdr.com
www.emdr-es.org

També és molt recomanable el llibre: La cura emocional. David Servan-Schreiber. Editorial Kairós

Go to top